Bé, aquesta entrada només és per presentar l’ideari (no ens agrada aquest mot) que dirigeix El discret vol. Bàsicament trobareu aquí ressenyes de llibres que ens han provocat alguna reacció destacable, perquè com deia Kafka:
«Si el llibre que llegim no ens desperta com un puny que ens colpeja el crani, per a què el llegim? Perquè ens faci feliços? Déu meu, també seríem feliços si no tinguéssim llibres, i podríem, si fos necessari, escriure nosaltres mateixos els llibres que ens facin feliços. Però el que hem de témer són els llibres que es precipiten sobre nosaltres com la mala sort i que ens pertorben profundament, com la mort d’algú a qui estimem més que a nosaltres mateixos, com el suïcidi. Un llibre ha de ser com un pic de gel que trenqui el mar congelat que duim a dins.
Carta de Franz Kafka a Oskar Pollak, 1904
La vida és molt curta; de fet n’hi ha molts més llibres que vida i només passem un cop per aquest món de bojos, això vol dir que els llibres s’han de saber abandonar quan encara som a temps, abans que ens transmetin la sensació de què estem perdent unes hores precioses. El valor del temps és el preu que paguem per la lectura, per tant només hem de llegir els llibres que Kafka ens aconsella a la carta que va escriure a Pollak: ni més ni menys.
I per a que prengueu consciència de la nostra fràgil coherència us transcrivim una altra frase de Virginia Woolf:
«L’únic consell… que una persona pot donar-li a una altra sobre la lectura és no seguir cap consell, seguir els seus propis instints, usar la seva pròpia raó, treure les seves pròpies conclusions.»
Els farem cas, a Franz i a Virginia, combinats amb una lleu agitació com també fem amb un bon Dry Martini.
El discret vol 